M'agraden tots els llibres de Milan Kundera, els he llegit gairebé tots i sempre espero que n'escrigui un altre per poder-me enganxar a llegir-lo. Avui, doncs, us recomano un llibre d'un dels meus escriptors preferits. Tot i que... això no vol dir que us hagi d'agradar a vosaltres, evidentment.
La insostenible lleugeresa del ser és una de les novel·les més conegudes i reconegudes de l'autor txec exiliat a França. Us copio el que diu la contraportada del llibre, no sense recomanar-vos que, si us agrada aquest autor que sovint fa llargues digressions filosòfiques, llegiu també La immortalitat, El llibre del riure i de l'oblit, La lentitud i La ignorància!
Més que cap altra de les novel·les de Kundera, aquesta és sobretot una novel·la d'amor: Tereza està gelosa. La seva gelosia, dominada de dia, es desperta durant la nit. En el seu llarg camí l'acompanya el seu marit, Tomás, mig Don Joan, mig Tristany, dividit entre l'amor que sent per ella i unes insuperables temptacions llibertines. El destí de Sabina, una de les amants de Tomás, estén l'acció de la novel·la per tot el món: després que els russos invadissin Praga, ella persegueix la llibertat a Ginebra, a París, a Amèrica; al capdavall, no troba res més que "la insostenible lleugeresa del ser". Aquesta novel·la, lleugera i greu alhora, és una gran meditació sobre l'existència humana en aquests moments crepusculars d'Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada