[...] I tu, lluna, ets el meu favorit paradís, i imagino que sobre la teva superfície hi poso els peus, encara que només sigui en un viatge oníric, en un dels meus molts quimèrics somnis.
Quan em sento cansat d'aquesta bruta i absurda terra, sé que al teu costat veuria més a prop les estrelles, i deixaria al meu esperit volar ingràvid i lleuger...
[...]
1 comentari:
Que maco *-*
Publica un comentari a l'entrada