dilluns, 21 de desembre del 2009

Crec, però, que no hauríem de tornar

Torna d’hora a casa

que he netejat la nostre relació

i he plegat els dubtes dins l’armari

perquè ja no em vull abrigar més amb ells.

Torna d’hora a casa

que menjarem silencis

i beure’m vergonya després

de les postres.

Torna d’hora a casa

que s’ha espatllat el nostre radiador

i sense tu la casa es congela, i les

oportunitats moren per hipotèrmia.

Torna d’hora a casa

que dormirem sobre les espines

que encara queden, esgarrapades a l’esquena

per recordar-nos els errors.

Torna d’hora a casa

que despertarem amnèsics i

tornarem a pintar les parets

perquè semblin unes altres...

...igual que nosaltres.

2 comentaris:

Nina ha dit...

m'agrada molt!!

Anònim ha dit...

aquest és un exemple del perquè no et demanaré res. prefereixo imaginar-me coses que no son jeje és més bonic, seria més bonic. en fi llagostí, et mareixes 3 avingudes més i una plaça.