dilluns, 18 de gener de 2010


Quan veig un full en blanc mil històries em passen pel cap; tristes, divertides, nostàlgiques, traumàtiques...
Tot i així nomes vull explicar la nostra, aquella on tu i jo som els protagonistes, on sempre estem junts, somiant desperts i vivint sense por.

On et dic que per tu mataria, amb tu moriria, per tu atracaria un banc en plena llum del dia, ho donaria tot…
Espero que sigui una història amb molts capítols. Plens d’amor, passió, problemes… Però que nosaltres com a grans herois de l’obra tirarem endavant, lluitant pera aconseguir el final a que estem predestinats, aquell que diu: "I VAN SER FELIÇOS PER SEMPRE MÉS".

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tan de bo la vida fos com una novel·la o el guió d'una pel·lícula amb un final feliç. Però si una cosa té de bo la realitat és que no està escrita en cap full en blanc i només nosaltres som els autors i els que decidim què fem, cap on anem,...

I, afortunadament (o per desgràcia), tal com ho va dir l'autor de Rabia: La vida és com una novel·la que sempre acaba malament, mor el protagonista.

Anònim ha dit...

justament la mort del protagonista és el sentit de "la novel·la".

Txell ha dit...

Ai, els finals feliços... són tan poc reals!

estrella fugaç ha dit...

Si, potser són poc reals, però a tothom li agraden els finals feliços:)

M'encanta Perla de la Nit!^^