Comencem l'any amb la recomanació d'un clàssic, Jane Eyre (1847), de la Charlotte Brontë, una de les novel·les angleses més llegides de tots els temps i escrita per una dona en un moment en què una dona ho tenia realment difícil per dedicar-se a la literatura. De fet, l'obra d'aquesta autora va obrir pas a la novel·la feminista anglesa. La novel·la presenta el retrat d'una dona que, amb inusual franquesa i un apassionat sentit de la dignitat, refusa d'acceptar la plaça que la societat li adjudica. Aquí en teniu un fragment:
"En general, se suposa que les dones són molt quietes: però les dones tenen els mateixos sentiments que els homes: els fa tanta falta exercitar les facultats i tenir un camp per als esforços com als seus germans; les restriccions molt rígides i l'estancament absolut les fan patir tant com als homes i els seus privilegiats companys d'espècies són ben egoistes quan afirmen que les dones s'han de limitar a fer pastissos, fer mitja, tocar el piano i brodar bossetes. És mesquí criticar-les o riure-se'n si volen fer més coses o aprendre més coses a part de les que la tradició ha considerat necessàries per al seu sexe."
1 comentari:
aquest però, després de Ball Robat no? jeje
(:
Publica un comentari a l'entrada