dilluns, 1 de febrer de 2010


La veritat es que no sé molt bé perquè estic escribint aixó. Suposo que per desfogar-me. Sí, deu ser aixó, escriure em relaxa. Tampoc ser perquè no paro un moment de donar voltes al meu cap i penso que seria el millor. T'ho dic? Gran pregunta. I si tu no vols? I si poso la pota? I si acabem pitjor ja del que estem? I si...milions de cops, milions de dubtes. No crec en les indirectes, no m'agraden les coses ambigües, però sembla que a tu si, i només per aquest petit detall estic col·lapsada, sense saber què fer, sense saber què dir. El pitjor és quan em mires, de debó, és gairabé inaguantable; normalment no tinc problemes per mirar la gent als ulls, i menys fixament però amb tu és diferent, com sempre. Amb tu mai res és igual. Ara penso en una cançó que ho descriu molt bé, deia alguna cosa com: podria ser que encara em quedin ganes de patir el teu mal humor, cada cop que et veig capgires el meu món... És ideal no trobes? Però en el fons m'agrada, no saber mai el que em trobaré. Em diuen masoquista per voler-te seguir, jo em considero més aviat enamorada. No m'agrada aquesta paraula, gens ni mica, és com una etiqueta amb sobrenom de tonta. Però és el que sóc o estic, per tu no m'importa. Potser si que semblo una mica tonta, i masoquista i tot. Només em queda dir-te que aquesta parrafada no m'ha servit de res. Segueixo com estava abans, confusa i enamorada.

3 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

OMG! és molt bonic Lluna de plata!! *.*

Ahmed ha dit...

Hola , a tots els lectors/res i escriptors i escriptores us deixo un enllaç per si us agrdaria concursar en Ficcions concurs literari nacional,comarcal entre d'altres consulateu les bases de dades el web:
http://www.ficcions.cat , molta sort¡¡¡

Cacaolat ha dit...

És molt bonic i sentimental, m'ha agradat molt Lluna de Plata :D