dilluns, 22 de febrer de 2010

Per sempre!

Vull ballar amb tu a la llum de la lluna, vull dir-te a l’orella que t’estimo fins deixar-te sord. I es que em podria passar la vida abraçada a tu, podria petonejar-te fins a desgastar-te els llavis, mossegar-te el coll fins a deixar-te'l vermell i pujar a la teva esquena encara que caigués 150 cops.

Vull perdre’m al punt més alt del món amb un megàfon a les mans i cridar al món sencer que el teu amor és el que vull, l’únic que necessito, que quan estàs amb mi no m’importa res més. Vull que entenguis que has donat un gir a la meva vida, li has donat color, li has donat sentit...

19 comentaris:

Anònim ha dit...

no apte per diabètics

estrella fugaç ha dit...

oooooooooooh!!! que tendree!!
M'encanta Perla de la Nit :)

Lluna de Plata ha dit...

Molt bonic Perla de Nit!! No estaràs pas enamorada, oi? ^^

Anònim ha dit...

em pregunto perqué la gent només sap parlar d'amor? es que no hi ha res més a dir-li el món? que trist ho sento... es la veritat

Cacaolat ha dit...

No és trist parlar d'amor. Jo crec que és important per a tots nosaltres. A més és un dels temes més usats al blog, potser és que de debó ens interesa.

A més, per què no és apte per a diabètics?

M'ha agradat molt Pela de la Nit, i és important explicar els nostres sentiments bons perquè parlar de tristesa em fa posar trista! :D

Anònim ha dit...

....

no faré cap comentari el respecta d'això

estrella fugaç ha dit...

Jo també ho crec així Cacaulat! Val més parlar de coses boniques que no pasar-nos la vida dient lo trista que és, si no que val més veure les coses bones com l'amor.

Lluna de Plata ha dit...

Estic d'acord amb voslatres Cacaolat i Estrella Fugaç! Si el que interesa més ara és l'amor, doncs que es parli d'amor, no? Que cadascú parli del tema que més de gust li vingui! No é spas que tampoc poguem parlar de temes tristos, però també d'alegria, d'amistat, de por...n'hi han molts per triar! Anònim, si decideixes escriure, escriu del que et vingui de gust o dle que més t'agradi ^^ Pert cert! Els meus escrits la majoria són d'amor, doncs és perquè el tema m'agrada i penso que és molt bonic, i si un dia he d'escriure de tristó també ho fare :)

Txell ha dit...

Veig que aquest text ha generat debat! Això s'anima...

Anònim ha dit...

No hi ha res dolent en parlar d’amor, però com tot quan se’n abusa d’un tema o d’una paraula el igual que les baranes d’un parc que el ser tocades per molta gent es gasten, els temes i les paraules també ho fan… Potser l’amor pot moure, crear i fer desitjar moltes coses tot i així darrera d’ell encara se’n amaguen moltes més I NO TENEN PERQUÉ SER TRISTES! Ja que en el món hi ha més coses a part de la tristesa i del amor. No per parlar d’altres temes caurem en l’avorriment o en l’absurditat. L’absurd és només saber parlar d’una cosa, es igual com quan dius que saps això i això altre, ja n’hi ha prou? No em de saber res més? Penso que no, i que estem fets de manera que em d’ampliar el nostre camp d’expectatives el igual que em de conèixer i saber escriure sobre altres sentiments, histories etc… Quan 1000 persones només escriuen T’estimo i la resta aplaudeix es trobem davant d’una fabrica que només produeix la mateixa ampolla de plàstic buida, normal i corrent que tothom pot tenir a casa i que en un moment donat acaba llençant. No sé si se m’ha entès. Resumint: si es vol parlar d’amor que se’n parli!!!! Però que no tot sigui una repetició continuada, que varin les frases i les maneres de veureu, potser després la gent també s’hi fixarà i es sorprendrà més i fins i tot no acabarà llençant l’ampolla de plàstic a la paperera.

Apa!!! Queda dit qui s’ofengui ho sento molt, totes les opinions són respectables no? sempre hi quan es sàpiga raonar i siguin coherents en fi prou rollo!! (;

estrella fugaç ha dit...

Si, totes les opinions són respectades, tothom té el seu punt de vista i he trobat molt interesant el teu anònim.

La veritat és que en part tens raó, hi ha molts temes de que parlar a part de l'amor, però crec que també n'hem parlat d'altres, no és que només s'apiguem parlar de l'amor. Hi ha molts textos penjats que no parlen de l'amor.

Cacaolat ha dit...

Quina feinada a llegir tot aixó. És veritat que no tots els textos són d'amor, com els meus. Crec que quan es parla d'amor s'ha de fe bé, així que ho deixo per les altres persones.

Anònim, tens part de raó perquè acabarem cansant-nos d'aquests textos amorosos, peró crec que cada un té quelcom especial, perquè els seus autors hi posen part d'ells, les seves experiències i ens obren el seu cor.

Per cert, la comparació de l'ampolla buida i la fàbrica m'ha agradat molt.

Txell ha dit...

Això és fantàstic! El blog està donant els seus fruits en forma de debat! A veure si això genera més textos i cada vegada més bons i interessants (siguin del tema que siguin, és clar ;)

Lluna de Plata ha dit...

Anònim, és cert i interesant el teu punt de vista. La comparació molt bona, però és el que diu Cacaolat, cada un d'aquests textos representa molt per la persona que ho ha escrit, hi han molts sentiments dins d'aquestes paraules, i crec que no hi ah res millor que compartir aquests sentiment tan agradable, que es pot dir amor, alegria, tristesa, el tema que tu vulguis!! :D Perquè el millor de tot és posar-hi sentiment en les paraules que escrius! Me'n alegro molt que es pugui parlar així de bé, i mirarem tots de escriure variadament i respectar els escrits dels altres. Dit aixó penso que tots estem amb paus i desfogats :)

Cacaolat ha dit...

Jaja, bona manera d'acabar Lluna de Plata.

;D

Per cert, encara no entenc el "no apte per a diabètics", si algú molt amable m'ho pogues explicar???
:S

Trista alegria ha dit...

Un molt bon text Perla de la Nit, la veritat és que m'ha agradat molt!!

Anònim crec que l'amor és un tema que des de fa molt temps s'escriu sobre ell i de moment encara no s'ha deixat de fer-ho. Penso que el tema de l'amor mai caduca, és com un aliment que mai es digereix ja que des de l'antiguitat s'ha fet referència al tema amorós (potser sí que de diferent manera) però en els nostres dies encara continua sent un tema base en els nostres escrits. M'ha agradat molt la comparació que has fet sobre la fàbrica que fa ampolles de plàstic buides, i et dono la raó amb això de que l'amor no ha de ser l'únic tema tot i que penso que l'amor és molt important per a les persones i per a viure el dia a dia, i per tant, per això s'escriu tan sobre ell.

Tot i així et recomano que et miris bé el blog ja que no tots els escrits que hi ha fan referència a l'amor tot i que potser sí la majoria d'ells.

Lluna de Plata ha dit...

Cacaolat, jo pel que he entés vol dir que aquest tema (l'amor) és tant dolç que no és apte per diabètics :) Que per cert, tan si ho és com si no, també és molt bona la frase haha!

Estonetes ha dit...

Què bonic!, i quina enveja :(

(sana, és clar)

Cacaolat ha dit...

Per cert, gràcies Lluna de Plata, ara que m'ho has explicat també ho entendria així, peró també es podria entendre que és exacivament dolç, pompós i carregat.

Al meu perè m'agrada més la primera interpretació! jaja ^^*