dijous, 4 de febrer del 2010

Sisè sentit

Enmig del silenci d’una casa buida només se sentia el soroll del teclat de l’ordinador. Era una noia intentant escriure una bona història per pujar nota de català. Clic, clac, clic, clac. Provava de redactar correctament, amb frases curtes, sense repetir mots i donant coherència al text. Després d’escriure algunes paraules les esborrava, simplement no li agradaven.

Al cap de quatre línies, quan s’estava llegint el conte per tercera vegada, el seu sisè sentit la va avisar, tenia una intuïció, alguna cosa havia de passar però no sabia què. La estrepitosa quietud de la sala la va incomodar, ara es podia sentir el tic tac del rellotge de la sala del costat. Mirava a banda i banda, a darrera i a davant, nerviosa. Cada vegada tenia més por, es va posar els auriculars i va començar escoltar música.

Continuava tenint una sensació estranya al cos. Els calfreds li recorrien amunt i avall, des del cabell més llarg fins al dit petit del peu dret. Eren les dotze de la nit i van sonar les campanes de l’església de Santa Maria, clonc, clonc, clonc... Va decidir anar a dormir, però no podia moure’s, estava immòbil de la por que tenia. Poc a poc es va anar aixecant i de camí a l’habitació obria tots els llums.

A l’habitació es va recordar que havia deixat l’ordinador obert, i el text a mig fer. Va recular i va guardar tot el que havia escrit. Els calfreds li tornaven a recórrer el cos. Va córrer fins a l’habitació i es va començar a canviar. Tot posant-se el pijama va veure que portava un mitjó de cada color. Ja sabia perquè el sisè sentit la va avisar.

2 comentaris:

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt bo, Cacaolat. I, per cert, suposo que el text a mig fer ja està acabat i deu ser fantàstic!!

Cacaolat ha dit...

Sí, sí, el text està acabat i a més està basat en una experiència real i pròpia. :)