dijous, 4 de febrer del 2010

Tot es va quedar en silenci, un silenci que li era familiar.

Encara tenia el cap ple de crits atordidors, cops de porta esfereïdors i súpliques inútils a uns éssers endimoniats que li van arrencar una part de la seva persona, una part del seu passat. Malgrat tot, havia estat un mal son i es retrobava al llit, al costat del seu marit, trenta anys lluny de l'instant on va perdre el seu primer amor.

Quan l'aroma de cafè i els colors dels primers rajos de sol l'hi van robar el son, ja començava una nova aurora al calendari. Sense saber encara el perquè, el mirall li va regalar una espurna d'esperança dins d'aquells ulls negres que la va advertir de que seria un bon dia .


- Les cartes del dijous.

4 comentaris:

Jordi Guerola ha dit...

Em quede amb ganes de llegir més...

Cacaolat ha dit...

M'agrada molt aquest text, tothom té un nou començament després de la tempesta.

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt bo, Mim, jo també m'he quedat amb ganes de continuar llegint aquestes "cartes del dijous"!

flicka ha dit...

m'agrada m'agrada!:)