dissabte, 28 de novembre de 2009

El destí és un secret que anem desvetllant
mentre l'insòlit i veloç temps
recórrer un impalpable camí endavant.
El demà et podrtarà, sense el teu permís,
fins endinsar-te en un nou món d'emocions.
Poseeixes el present,
però perds el temps encarant el cor
envers moments que han fugit de les teves mans,
i en moments absents, llunyans, incògnits i futurs,
que sortiran a escena quan menys confíis.
Aixeques amunt la mirada,
inspires abundant aire
que renova les teves prespectives.
I deixes enrere la covardia,
afrontant allò aparentment impossible,
mentre tanques les parpelles
i el teu rostre recobra un antic somriure.

2 comentaris:

Txell ha dit...

Molt bonic, Flicka. Sobretot aquest "mentre tanques les parpelles/i el teu rostre recobra un antic somriure".

flicka ha dit...

haha gràcies!