dimecres, 4 de novembre de 2009

Màgia imborrable


Tristesa i dolor es barregen en els meus pensaments, el torment m’impedeix recordar-te entre els meus braços.Si jo no he pogut arribar a portar-te al cel, perdona’m per almenys haver-ho intentat.Diga’m ingenu per creure que tot i aquest rebuig tu encara ets presa del meu amor, jura’m mirant-me als ulls que mai més em necessitaràs i que la nostre feliciat ja està esborrada.I jo pobre de mi em nego a esborrar-te quan miro al cel, quan veig en la blavor de la vida la màgia que en aquella dolça tarda d’estiu va ser nostre.No puc creure que la grandesa de la teva bellesa ja no em vulgui, perquè encara em crida.Sento la seva veu amb força que em xiuxiueja que jo et vaig fer tocar el cel com ningú ho podrà fer mai, i que entre els meus braços has sentit una màgia imborrable.Tant sols vull demanar-te un últim desig, perquè necessito tenir davant meu els ulls brillants que van aconseguir enamorar-me.Recordo que el mar va ser testig d’aquella màgia, i juraria que encara ens recorda perquè per més que l’observo no deixa de lamentar-se...i potser ets l’única persona capaç de sentir dins seu la dolçor de l’amor i atrevir-se a negar-la.T’ho diré per última vegada: no li neguis al teu cor la possibilitat d’estimar-me, perquè si jo fos tu donaria tot el que tens per donar-me.



Escrit per : Hamlet

3 comentaris:

Obsessió ha dit...

M'encanta Hamlet. Que difícil és suportar aquesta impotència quan els sentiments no són correspostos...

estrella fugaç ha dit...

Un text preciós Hamlet...
;)

Trista alegria ha dit...

M'agrada moltissim Hamlet.
Realment expresses molt bé unes emocions. A vegades no som correspostos com voldriem, i a vegades neguem els nostres sentiments per por a qualsevol cosa.
Felicitats pel text, de veritat :)