diumenge, 1 de novembre de 2009

Pensaments llunyans


A terra asseguda se sent més el fred de la nit de tardor. Arrives tu. M'encanta aquella jaqueta blau marí, però encara m'agrada més el càlid tacte dels teus llabis. Pensant-ho millor, m'agrada massa tot de tu, aquella veu, que em parla tot sovint a l'orella i em deixa anar paraules que em fan tocar el cel, aquells ulls, que em miren cada cop que separo els meus llabis dels teus per veure si encar hi sóc. La olor, la olor de la teva pell que em transporta directe en un món apart cada cop que la sento. El tacte de les mans, recorrent delicadament cada mil·límetre del meu cos, amb por de fer-me mal. Sentir la velocitat a la cara, quan em portes amb la moto, i pensar que estem jugant amb la mort. Estirar-me en aquell camp solitari i verd, a on un dia em vas portar, i em vas dir amb un petó, tot el que feia temps que tenies callat. Ara ja no puc, no em puc imaginar la meva vida sense tenir-te el costat. No sería jo mateixa, si em prenguessin la part més valuosa del meu ser. No podría.

Però ho han fet; millor dit, tu mateix ho has fet. Aquest pensament que cada segon posible es filtra per la meva ment ha de desapareixer. Ara ja no sóm res, res perque tu no has volgut. Perque tu no has lluitat. No cridaré, ni ploraré, com una nena sabent que jo ho vaig donar tot i que no vaig rebre la única cosa que et demanava a canvi. Sé que em costarà, però també sé que ho puc fer. I no ho dubtis, mai més em veuràs així, perque no tornaré.

4 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

*.*
M'ha agradat molt Lluna de plata!!
Sense paraules...

Txell ha dit...

A vegades és bo no tornar, Lluna de Plata... Molt bon text!

Trista alegria ha dit...

M'ha encantat el text Lluna de Plata :) Felicitats.
Hi ha molts sentiments amagats darrere aquest text.

Lira ha dit...

molt bo el text lluna de plata!!