dimarts, 10 de novembre de 2009

Oda a la literatura


Mot omnipotent i màgic que ens permet trencar les barreres que separen la desesperació del nostre món del paradís sensitiu on ens transporta.No se m’acut més descripció possible que aquesta per un terme que és capaç de fer-me oblidar per un instant que la vida no ha deixat de carregar sobre la meva pobra ànima tota la seva ira, i que ha estat capaç de fer-me creure en una existència més digne.Quan estic trist, tu, tot poderosa em crides amb força cap a obrir les pàgines que amb tant d’esforç i imaginació algú digne d’admiració ha escrit.Dins teu hi ha la més somniada de les històries en què els sentiments s’obren de bat a bat i amb força per transportar-nos allà on volem estar, i allà on només tu ens pots portar.No crec que exageri quan asseguro que amb tu he aconseguit somniar despert i forjar amb molta delicadesa l’ambició per convertir la meva desesperació en il·lusió.Tot t’ho dec, amiga meva, i és epr això que com a petit homenatge vull reivindicar que des del dia en què vares existir, la humanitat va saber que podria aconseguir alguna cosa valuosa dins aquest món tenebrós.

Escrit per : Hamlet

1 comentari:

Txell ha dit...

La literatura sempre ha estat molt terapèutica. M'alegro que creguis que la literatura t'aporta tantes coses, Hamlet.