diumenge, 22 de novembre de 2009

Reviure

Resta tremolant, quieta, resplendent,
damunt les pestanyes i sota un iris blau penetrant.
Aquells ulls, cansats d'anhelar veure el sol, temen vessar llàgrimes.
La pressió fa brillar-los,
mentre una nova música es deixa amanyagar.
Prové d'allà on les històries afectuoses
fan fer el seu niu en néixer,
molt al fons del cor.
En un sol parpalleig totes li venen a la memòria,
les reviu amb aquells idèntics sentiments dins l'ànima.
Algú va robar-li el bell somriure
que sempre apareixia quan la vida semblava cessar.
Que costós es fa oblidar els records,
quan la vida segueix endavant amb la constant presència de l'ahir.

5 comentaris:

Lluna de Plata ha dit...

Molt bon text :)

Trista alegria ha dit...

m'ha agradat molt el text:)
i sí, és difícil oblidar els records!

flicka ha dit...

gràcies ;)

estrella fugaç ha dit...

Que costós es fa oblidar els records,
quan la vida segueix endavant amb la constant presència de l'ahir.

m'encanta aquesta frasee!!!*.*
molt bon text!;)

Txell ha dit...

Molt bonic, aquest text, Flicka! Benvinguda al blog! Espero continuar llegint-te, que em sembla que tens molt a dir!