dissabte, 14 de novembre de 2009

Somiant.


El temps passa molt lent per mi, les coses no canvien i tu encara segueixes sent la meva vida, la meva única preocupació. Però ja ha passat molt temps i tu ja t’has refet, potser ara ets més feliç que mai i de mi ja no recordes res, potser comparteixes la teva vida amb una altra persona, potser ja no vols que hi pinti res en la teva existència... I jo en canvi continuo somiant, i reconec que somio res ja que tot no es complirà. M’estic esgotant conscientment però no vull viure la realitat, aquella que estafa el meu desig. Però qui és aquell que no viu en un món irreal? Això és el que ens permet seguir lluitant endavant... Ja sé que no vols agafar-me de la mà i seguir el camí al meu costat, no cal que m’ho tornis a dir, tot i així deixem ser feliç, només recordant que perdíem la noció del temps i de l’orientació, que ens escapàvem com dos nens, que ens vam crear la perfecció un de l’altre, que res ens impedia avançar junts, que vivíem en un món on només existíem tu i jo, fins el dia que vaig adonar-me’n que això no era un simple joc, que vam anar creixent i ja no érem nens, que ja res era com abans. Tu vas decidir marxar, ja no volies jugar més amb mi i jo encara espero que em tornis a dir que entri en aquest joc, que era nostre, perquè és l’únic que em tornarà la felicitat. Vull tornar a volar, tornar a imaginar, deixem estimar-te.

5 comentaris:

Perla de la Nit ha dit...

Tens d'acceptar que has perdut el joc, per tu aquesta partida s'ha acabat. Però tens de mirar endavant i tornar a començar, no es pot viure del passat...

estrella fugaç ha dit...

Un text preciós Obsessió! *.*

Però és veritat, no pots viure dels records, n'has de crear de nous, de millors. Sempre hi haurà aquella porta que et portarà a un nou camí i a noves il·lusions! no t'has de deixar vèncer.

Idhunita ha dit...

Molt bonic el text!

Però has de saber que en aquests moments no has de mirar el passat, encara que et faci mal, ja que això et farà perdre l'oportunitat de viure el present.

Lluna de Plata ha dit...

En moments com aquests, has d'entendre que la millor opció és abandonar el joc, tal com ha fet l'altre. I buscar un nou joc més divertit amb algú que hi vulgui jugar amb tu :) Tingues paciencia i tot arribarà, pensa que en aquest món estúpid hi ha algú per nosaltres amagat darrera algun arbre;)

Per cert, el text preciós!

Hamlet ha dit...

Sempre sorgeixen noves oportunitats quan menys ho esperem, Obsessió.

Bon text, però tingues en compte això ;)