les preocupacions d'un pare de família

Els uns diuen que la paraula Odradek és d’origen eslau i, basant-se en això, proven d’explicar-ne l’etimologia. D’altres, en canvi, opinen que és d’origen alemany, i que té només influència eslava. Però la incertesa de les dues interpretacions permet de concloure, segurament amb raó, que cap no l’encerta, tant més que cap no ajuda a trobar un sentit a aquesta paraula.

Naturalment, ningú, no s’ocuparia d’aquests estudis, si no fos que realment hi ha un ésser que es diu Odradek. A cop d’ull, sembla un rodet de fil pla en forma d’estrella, i de fet sembla també proveït de fil, de totes maneres deuen ser trossos de fil vells nuats entre si, però també embullats, de tota mena, i de tots colors. Però no és tan sols un rodet, sinó que del mig de l’estrella en surt una espiga transversal, que en porta una altra d’acoblada en angle recte. Gràcies a aquesta última espiga, d’un costat, i a un dels raig de l’estrella, de l’altre, el conjunt pot mantenir-se dret com situat damunt dues potes.

Un podria sentir-se temptat de creure que aquest objecte havia tingut en un altre temps una forma útil i que ara simplement s’havia trencat. Però no sembla aquest el cas; si més no, no se’n veu cap indici; enlloc no es veuen afegits o trencadures que ho corroborin; en conjunt sembla certament absurd, però a la seva manera és complet. D’altra banda no se’n pot dir res més de precís, perquè Odradek és extraordinàriament mòbil i no se’l pot atrapar.

S’està alternativament a les golfes, al buc de l’escala, als corredors i al vestíbul. De vegades no se’l veu durant mesos; segurament perquè ha canviat de casa; però després torna indefectiblement a la nostra. De vegades, quan surt per la porta i te’l trobes repenjat justament a baix, a la barana de l’escala, et venen ganes d’adreçar-li la paraula. No li fas, és clar, preguntes difícils, sinó que el tractes com un infant; la seva menudesa ja hi convida. -¿I doncs, com et dius?-, li preguntes, -odradek-, contesta ell. -i on vius?- -no tinc domicili fix-, diu ell rient; però és un riure que només pot produir qui no té pulmons. Sona com el remoreig de fulles mortes. I normalment aquí s’acaba la conversa. A més no sempre li arrenques aquestes respostes; sovint resta mut molt de temps, com la fusta de la qual sembla fet.

Debades em pregunto què se’n farà, d’ell. ¿és que pot morir? Tot allò que mor ha tingut abans alguna mena d’objectiu, alguna mena d’activitat, que l’ha acabat consumint; però això no s’aplica a Odradek ¿hem de pensar, doncs, que un dia baixarà rodolant per les escales, arrossegant darrera seu trossos de fil, fins als peus dels meu fills i dels fills dels meus fills? És evident que no fa cap mal a ningú; però la idea que, a sobre, encara m’hagi de sobreviure, em resulta gairebé dolorosa.

Franz Kafka


Segur que molts de nosaltres tenim "Odradeks" al davant però encara no els hem vist mai.
Qui sap trobar l'Odradek a la fotografia de Jeff Wall del mateix nom?