dimecres, 17 de febrer del 2010

L'ideal de la vida.

Ideals que sempre impacten, princeses que mai seran reals, històries d’amor massa fantàstiques per a ser veritat. Fantasia, aquella fantasia que tots sabem que no existeix però que ningú vol donar per perduda. Tots lluitem perquè tot sigui perfecte encara que sabem que en el fons la perfecció no existeix. I llàgrimes, després apareixen aquelles llàgrimes perquè hem perdut el que havíem aconseguit o que potser ens imaginàvem poder-ho tenir i que tot fos perfecte, per sempre més perfecte. I després ens adonem que només ens queden els somnis i que no tenim cap raó per aixecar-nos del llit al matí, perquè vivim sense importàncies, sense témer en el que ens passarà, sense il·lusió, sense res. I tornem a caure al parany; tornem a enamorar-nos i encara que hagis aprés que les coses no canvien, continues somniat i esperant que sigui la història de fades que de petita t’explicaven i no, com sempre no. Perquè no entens com tot pot anar malament sempre, perquè no entens els somriures forçats que els teus llavis emeten sense adonar-te’n, perquè no entens perquè sempre tens raó amb tot, perquè no entens ni com et sens, perquè la impotència et sobrepassa i arriba un punt que ni et surten llàgrimes dels ulls. No pots pretendre ser egoista i pensar només en tu i en com et sents. Pensa en els altres, pensa que sempre hi haurà algú que estarà al teu costat, sempre hi haurà algú que lluitarà amb tu i el més important, sempre hi haurà algú que t’estimarà. Aprofita-ho, perquè la vida només es viu un cop, no li busquis la perfecció busca-li la felicitat.

6 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

M'encanta el text Trista alegria!:)
I és que qui no s'ha sentit així alguna vegada? Però hem de pensar que sempre hi haurà algú qui et donarà la seva mà per ajudar-te a aixecar-te, així que no ens podem rendir. Perquè potser la perfecció no existeix però podem apendre a ser feliços amb els defectes que tenim (:

flicka ha dit...

uauu! m'ha fet posar els pèls de punta aquest text! realment diu veritats que vivim cada dia i que no ens parem a pensar en la importància que tenen. És ben cert, que la felicitat està per sobre la perfecció, i cal que ho ensenyem als altres, perquè molta gen viu enganyada.
:D

Cacaolat ha dit...

De debó, m'ha agradat molt. Fa posar els pels de punta. Tots hem somiat alguna vegada, esperant que es faci realitat, però encara que no es compleixin, com a mínim jo, continuem vivint la vida.

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Bon text, Trista alegria!

Idhunita ha dit...

Tens molta raó amb aquest text!

Tots, sense cap excepció, hem buscat en algun moment l'ideal de la vida i no n'hem extret bons resultats.

Però, després t'adones de tot el que tens al teu voltant i sents que ets feliç.

És llavors quan veus sentit a la vida i tens ganes de continuar vivint-la =)!

estrella fugaç ha dit...

Que bonic el què has dit Idhunita, la veritat és que són les petites coses elque et fan somriure i ser feliç.