dijous, 8 d’octubre de 2009

22 de desembre


Un llarg passeig, converses vergonyoses, un fred glacial d’una tarda d’hivern al costat del riu, una posta de sol enmig dels arbres, la tènue llum d’una farola il·luminant un banc solitari, una parella d’enamorats asseguts en ell, un moment màgic els envolta, per ells s’atura el temps, no existeix res més que aquell instant.


Una mà freda acaricia un rostre tímid, que amb vergonya s’acosta cap a ell, el moment s’acosta, les seves ments s’omplen de preguntes: és el moment?, ha arribat?... Però de sobte tots aquests dubtes s’esvaeixen per donar pas a una màgia que només es percep al seu voltant. Els seus llavis s’ajunten per no tornar-se a separar mai més, i es fonen en un llarg, càlid i tendre bes que cap dels dos podrà oblidar.

Perquè no cal guanyar la loteria per ser l’home més ric del món...

~*Your Huckleberry friend...

7 comentaris:

Sylvia Edmundo ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lluna de Plata ha dit...

És preciós! De debó, m'ha encantat!!
Penso que la última frase és la més certa que s'ha dit mai: la millor loteria que et pot tocar é sla de l'amor i l'amistat!

Segueix escrivint coses així Huckleberry!! Són senzillament genials!! ;D

Raiden ha dit...

Si això és d'un llibre, crec que s'haurà de llegir eeeh! :)

Huckleberry ha dit...

Doncs no, hem sap greu Raiden, això no es troba en cap llibre ;D

Raiden ha dit...

aah val, com que deia
~*Your Huckleberry friend...
amb lletra diferent i amb cursiva pensaba que era un llibre.

És teu?

Huckleberry ha dit...

Sí, jaja és de creació pròpia ;) espero que t'hagi agradat :D

Raiden ha dit...

sisi molt ^^