dimecres, 7 d’octubre de 2009

Per els qui creuen entendre d'amor


Intento sentir el teu somriure,
busco en la gent la teva olor,
recordar aquella mirada de sempre,
trobar el tacte dels teus dits, però,
tot aixó només em produeix aquell sentiment,
horrible, que vaga per el meu cor.

El teu nom em produeix calfreds,
la nit d'aquell dia de tardor, algú la maleeixi,
va ser el principi d'un amor ja mort.
Podría ser valenta, i no mirar enrera
Sé el que m'has fet, i que si tornes serà igual,
però dins meu penso, que potser hi ha un bri,
un bri d'esperança, que el meu pensament té per perduda.
Potser no. A vegades penso i si...

És dur, trobar-te la veritat de cara,
i més dur és encara, acceptar-la.
Desitjo de tornar a viure almenys,
aquells pocs minuts, d'amor incert.

4 comentaris:

Trista alegria ha dit...

M'agrada molt Lluna de Plata.
I si, l'amor pot ser algo molt bonic però et fa passar mals moments i et fa patir molt.

Niina ha dit...

és molt bonic, lluna de plata:)

Txell ha dit...

Molt bonic, Lluna de Plata. Espero continuar veient els teus escrits al blog!

Lira ha dit...

és molt melancòlic, m'agrada molt. =D