diumenge, 4 d’octubre de 2009

anti-tu-musa

http://www.youtube.com/watch?v=7zlfUukTYf8&feature=related
Ballava dins la nevera d’un supermercat,
cantant cançons que eren fils d’un vestit vell d’estiu.
Enganxava petons el terra moll de sabó,
i recollia els dies grisos que s’aventuraven
el fons de la banyera.
A la nit s’assentava el marbre de la cuina,
i s’adormia sobre contes que ara ja no són reals.
Cada estiu es pintava les galtes de vermell i
assistia el final del món. Però, el poc interès que
tenia per tot la descalçava
i sempre es quedava a mig camí.
Caminava despullada pel jardí dels veïns,
tancava els ulls i sabia que la mirava.
Petites estrelles se li enganxaven els cabells,
i amb aires de reina desapareixia.
Una nit picà a la meva porta,
amb les 4 parets del cor a la mà i un vestit
llarg que no li cobria l’esquena.
Varem fer l’amor sota el terra de la meva vida,
per vergonya de ser descoberts, i mentre la tenia…
Gangrena calenta i dolorosa em va començar a cremar les mans.
Des d’aquell dia que ja no sé escriure...

1 comentari:

Txell ha dit...

Molt bo, Taronger! Ja saps que les teves aportacions m'encanten. Espero que continuïs escrivint perquè segur que tens molt a dir. Una abraçada!