diumenge, 18 d’octubre de 2009

El fill del diumenge

http://www.youtube.com/watch?v=JjsQHtWFWD8&feature=related

Treu una sabatilla encongida de dins la rentadora,
i comença a rallar la paret blanca.
Ha cuinat amb 2minuts Barcelona i li ha quedat crua, amb prou feines sap com és diu...
Es busca les crostes dels peus i s’arrenca
tots els dies de la setmana passada.
Els veïns criden dins el seu menjador,
mentrestant ell surt el terrat per refredar la sopa
i escopir-se la veritat a la cara.
Un llibre aguanta la pota d’una cadira que s’ha trencat.
(S’hi assenta)
I mirant el gris dels pisos de davant pensa
que els diumenges són massa afilats per una persona sola.
Sona el timbre i tota la humanitat es concentra en aquell soroll quotidià.
- Em puc asseuré amb tu?-
De cop sembla que el dia minvi a dilluns,
s’escurci el cel, s’aparellin els mitjons i l’amor sigui més de veritat.
Somriu, avui no dinarà sol.

2 comentaris:

Lluna de Plata ha dit...

Molt bonic :D

Txell ha dit...

M'encanta aquest "Es busca les crostes dels peus i s'arrenca tots els dies de la setmana passada", i... intentar un fast food amb Barcelona és molt agoserat, sempre queden crues les ciutats si es volen coure tan de pressa! Una abraçada!