dimarts, 27 d’octubre de 2009

Tardor


Avui ha fet un dia de tardor magnífic: aire sec, sol clar. Em passejo, com cada dia, pels camps. Els colors s'han endolcit, la llum sembla destil·lada. M'acosto, com cada dia, als vells xiprers del minúscul cementiri rural.

El cel blau, rentat, s'ha presentat en la companyia d'uns blancs, lleugers, vaporosos, petits núvols errants. Les feines del dia s'han produït durant el matí, dins d'una llum forta i clara; a la tarda, han quedat com nimbats per una mòrbida, vaga, llum daurada. El pagès, arada en mà, ha fet la junta al pas de l'euga planturosa i mansa. Els ocells - les cuetes, els estornells - han dibuixat corbes fines, gracioses, al voltant de l'home i de l'animal. He sentit cruixir un carro en un camí carretal enfonsat. He vist passar un ramat al lluny, arrossegant un núvol de pols irisat. Els horitzons han tingut una claredat seca i precisa; les coses s'han dibuixat, en l'aire,amb una prodigiosa exactitud. Sobre el rectangle en pendent d'una vinya he vist com es movien enfeinades, meravellosament precises, unes figuretes. Una verema tardana. Els raïms deuen ésser com panses. La tarda ha anat relliscant lentament, com una gota d'oli clar sobre un pla d'inclinació molt suau. Entre dues llums, veig desaparèixer, en la corba de la carretera, pedalejant una bicicleta, una bella silueta allargada. M'aturo un moment; encenc un cigarret; tot passa...

Fragment de "Les hores" de Josep Pla.

Es pot escriure millor ? Fa temps que busco algun autor que sigui capaç de fer unes descripcions com aquestes. Encara no l'he trobat !

2 comentaris:

Txell ha dit...

Benvingut al blog, Asterix! No crec que hi hagi ningú millor que Pla per fer-nos entrar de ple a la tardor...

Anònim ha dit...

Molt bona la publicació (:

taronger