divendres, 30 d’octubre de 2009

Només has de sentir...

A vegades la sort t’abandona i la mala sort et persegueix, bonics moments que sempre acaben amb llàgrimes; sóc feliç o això és el que crec, tot s’amaga en una falsa realitat que no sé com viure. Somriures, llàgrimes, abrasades, petons, records, moments inoblidables, mentides, enganys, dolor, alegria, felicitat, amor... Suposo que la vida és un conjunt de sentiments que has de viure i no pots reprimir, tan sols sentir-los i viure al màxim cada moment feliç, perquè així als moments difícils recordaràs, que si es pots ser feliç.

4 comentaris:

Lira ha dit...

Estrella fugaç!
cert, tots ens hem sentit sense saber ben bé què sentir. Però gràcies a que no tot és bo, es pot apreciar que realment les coses més insignificants també importen!

Txell ha dit...

Aquests moments que acaben en llàgrimes sempre ens acaben transformant... gairebé sempre cap a millor!

Trista alegria ha dit...

tens tota la raó, la vida és un conjunt de sentiments, bons, dolents, de tots, però suposo que això és el que ens fa créixer com a persones i saber com actuar en la mateixa situació en un futur.
M'ha agradat molt estrella fugaç!

Lluna de Plata ha dit...

Tens raó, però a mi m'encanta sentir tots aquest sentiments explotant dins meu! fins hi tot la mateixa tristesa, perque quan estas amb ella, veus més les coses bones que t'envolten ;D