dimecres, 7 d’octubre de 2009

sempre hi haurà un final feliç

I mirar endevant, continuar avançant, pas rere pas, amb el cap alt, vivint cada moment, sense deixar escapar cap instant. Deixar que el vent faci voleiar els teus cabells, que el sol t’acaroni la cara, que la pluja rellisqui per les teves galtes... Viure amb intensitat, deixar les pors enrrere i somriure. No deixar que res t’espatlli allò que realment t’importa. Perquè la vida és com una cançó, potser amb troços tristos, però sempre t’espera aquell final feliç. I val la pena jugar-se-la, arriscar-ho tot i no val tirar la tovallola, perquè res és imopssible si tu realment ho creus. Sempre hi ha una esperança, sempre hi haurà un final feliç.

3 comentaris:

Trista alegria ha dit...

No deixar que res t'espatlli el que realment t'importa, m'agrada molt estrella fugaç.
Has comparat la vida amb una cançó, m'encanta.

Txell ha dit...

Molt bonic, Estrella fugaç!

Lira ha dit...

Genial!!! ;)