divendres, 9 d’octubre del 2009

Confesso mentHides



Seré com un llibre, d’aquells que fan fastig, que destil·len amor barat i histories fàcils.
M’assentaré en un banc i viuré dins una ciutat que sembla ser la recepció d’un hotel. Passejant per l’acera esquivaré els pobres que demanen i miraré el cel confonent la ignorància per alegria. Cada dia cavalcaré sobre la meva panxa i m’asseguraré de ser el primer de menjar a taula. Només em preocuparé de la meva bèstia, seré afortunat i rebré els cops de l’amor pensant que són abrasades dolces.
Imaginaré arribar a casa i tenir-la neta, escriure una frase i esdevenir un clàssic, reflexionar sobre el món i creure’m un filòsof .
La gent em somriurà pel carrer i escrit a l’esquena portaré el nom d’un d’aquells llibre que fan tant fastig.

jo també sóc un Hipòcrita

3 comentaris:

Anònim ha dit...

bona, bona !


:)


(cuca de llum)

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Com sempre, fantàstic! Una abraçada!

Cactus** ha dit...

Simplement genial...

Continua escribint que els teus textos són inspiració pels que anem pujant**