dilluns, 12 d’octubre del 2009

Espera



No sé què més fer, no sé quin camí haig de seguir, el que renuncio a tu o el que jo ja en quedo a fora...Passen els segons i encara espero tornar a veure el teu somriure, que em miris quan jo no t’estic mirant, que em diguis el que penso, que només ho saps tu, que em sorprenguis amb una abraçada per l’esquena, que quan no hi siguis encara senti la teva veu dins el meu cap, que quan jo et digui t’estimo tu em responguis que també, que quan et supliqui que no marxis del meu costat no ho facis... No ho facis perquè m’estic tornant boja, ja no em queden llàgrimes per plorar, ni fets per culpar-me.. Sé que no et vaig valorar, que no vaig saber estimar-te prou, que et vaig donar el meu cor i podria haver intentat donar-te el món sencer, que vaig marxar quan em necessitaves, vaig deixar-te sol, i amb tu vaig abandonar la meva vida...

Ja no tinc il·lusió per res ni per ningú, però seguiré esperant-te a l’arbre on ens trobàvem sempre, on perdíem la noció del temps, on em deies que tornaries l’endemà. I un dia ja no vas tornar.

Però no passa res, saps? No escolliré el segon camí, perquè si no segueixo, em rendiré, i això significarà que renunciaré a tot el que hem viscut, a tot el què no vull oblidar, i en canvi sí vull recuperar. Tinc tota la vida per esperar a que tornis, no hi ha cap pressa... Encara que ja no signifiqui res per tu, i intentis evitar-me, faré tot el possible perquè em perdonis, encara que em faci mal estimar-te, encara que no m’estimis.


PD: T’espero a les vuit al nostre arbre. T’estimo.

8 comentaris:

ilargiia ha dit...

És precios "obsessió".
No pots passar-te per això la vida esperant, la vida no es tant llarga, i te'n acabaràs adonant que esperar segons què, pot ser temps perdut;)
És allò que diuen que, "ens adonem del que tenim, quan ho perdem"


CARPEDIEM

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Benvingut Obsessió! Molt bonic el text! Continua participant!

Nina ha dit...

ooooooooh es preciós de veritat *.*!!

estrella fugaç ha dit...

Se m'ha encongit el cor,sense paraules...

Que bonic:)

Raiden ha dit...

pell de gallinaaaaa *_*

Lluna de Plata ha dit...

És preciós!! quan estimes a una persona i veus que l'has perduda per sempre és...puuf!!!

M'encanta Obsessió :D

Trista alegria ha dit...

Molt bonic obsessió, de veritat :)
Tot i que s'ha de continuar el camí i sempre pots trobar algú altre que et farà viure els mateixos o inclus millors moments i molt màgics :)

Anònim ha dit...

És molt bonic, de veritat, fa emocionar.