dimecres, 28 d’octubre del 2009


No ho vull saber tot; he guanyat i també he perdut. El camí és llarg i el temps curt. No vull perdre el temps en va. He de marxar per trobar el meu lloc. Sé el que vull i no està en aquest poble. No vull només sobreviure. Ho faré a la mmeva manera, no em paraé per ningú. El meu camí dura, tant com duri la meva vida. Res ve per accident, canviaré la meva cara i el meu nom. Vull alguna cosa millor que aixó. Només estic seguint les senyals que em trobo pel camí. Veure que la carretera no acaba, veure el Sol sortir, llavors torvaré les respostes que estava buscant. No hi ha cap raó per tornar enrera, només hi ha una vida i la viuré. Jugaré la carta que tinc.

5 comentaris:

estrella fugaç ha dit...

Tens molta raó Lluna de plata, la vida és curta i no s'ha de perdre el temps, s'ha de seguir el cami, i lluitar per el que vols.

Molt bon text!:D

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt bé, Lluna de Plata, veig que al final has aconseguit pujar el text sense problemes... i valia la pena!

Raiden ha dit...

fuà... Lluna de plata.. m'he quedat bocabadat.. has dit exactament, paraula per paraula, el què sento i penso.

Enhorabona i, tant de bo, és més, de ben segur, que trobarem el nostre lloc en el món i en la vida, tenint com a única opció, omplir-nos d'esperança per sobreviure fins a trobar-lo.

Trista alegria ha dit...

estic amb tu Lluna de Plata, només hi ha una vida i s'ha d'aprofitar.
Felicitats pel text, molt bonic :)

Mireia ha dit...

La comarca és molt maca home!