dilluns, 19 d’octubre del 2009

On som?

A vegades et despertes sentint que no formes part d'aquest món, que està ple de tonteries i que és un lloc on gairebé només et trobes persones que et fan mal.
Penses.
No saps si ho fan intencionadament, o sense adonar-se'n . Però la veritat és que, com els pot passar per alt el sofriment d'algú que està al seu costat? Se suposa que es coneixen, que son companys, però res és el que sembla.
A aquelles persones a qui alguna vegada els han posat més pedres del compte: no us deixeu sucumbir, és clar que és difícil, res és fàcil, però sinó, no valdria la pena. S'ha de lluitar, ser fort, i no deixar-se emportar cap a les ombres del món, sempre és possible trobar el raig de llum.

Sí, els rosers estan plens d'espines; però també hi ha flors que aconsegueixen florir, i d'això es tracta, de trobar aquella flor que acabarà de florir només al teu costat.

6 comentaris:

Trista alegria ha dit...

M'encanta Lira, i sí, els rosers estan plens d'espines, però així se suposa que és la vida, i que tots hem de buscar aquella rosa que tan desitgem oi?
M'agrada molt de veritat! Felicitats :)

estrella fugaç ha dit...

m'agrada molt, estic d'acord amb tu lira, no hem de rendir-nos, hem de lluitar, i trobar aquell raig de llum, trobar l arosa indicada...

bonic text lira!:D

Lluna de Plata ha dit...

La veritat és que aquesta última part de les roses ho defineix tot molt bé!!
M'ha agradat molt, Lira! :D

BITLLET DE TORNADA ha dit...

El petit príncep sabia que les roses eren importants, Lira, i ho eren pel temps que els havies dedicat abans! Copio directament del francès original, però crec que s'entén: "C'est le temps que tu as perdu pour ta rose qui fait ta rose si importante"!

Huckleberry ha dit...

M'ha ENCANTAT Lira, has trobat les paraules exactes, realment m'ha emocionat

Segueix escrivint així! Enhorabona:)

Anònim ha dit...

una mica inversemblant