dijous, 22 d’octubre del 2009

Que has de fer?

Quan ja no pots més, quan tots els records t’envaeixen i no pots evitar sentir melancolia per allò que ja no tornarà, quan ja no entens res, i saps que allò que vols ja no hi és i no hi serà, que estàs sola en la foscor i no veus cap llum que t’il·lumini al camí que has de seguir. Quan ja no tens aquella mà que t’ajudava a aixecar-te i a afrontar els problemes, ni tampoc aquella veu que et deia que tot sortiria bé, que només havies de seguir lluitant. Però ara ja és massa tard per tornar enrere, ja no pots canviar el que va passar, potser aquest era el destí i ningú hi podia fer res, potser has de començar un nou camí, on puguis deixar enrere aquells records tan dolorosos...

3 comentaris:

Trista alegria ha dit...

no siguis tan negativa, de mans per ajudar-te sempre en trobaràs pel camí. Encara que ho vegis tot fosc, tot negre, sempre hi haurà algú al teu costat per ajudar-te creume. A vegades en els pitjors moments és quan veus amb qui realment es pot confiar.
M'ha agradat molt el text :)

Lluna de Plata ha dit...

M'ha agradat molt Estrella fugaç! has explicat molt bé un sentiment que no molts poden descriure, però que tots hem sentit. Bon text :)

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Sempre podem mirar endavant, Estrella fugaç! Continua escrivint...