dissabte, 24 d’octubre del 2009

RÀBIA

Ràbia, sentia ràbia. Un impuls incontrolable, una força que li recorria tot el cos, un desig de sang, una necessitat imparable, una reacció sense fre, un esclat de BOGERIA. De sobte volia tenir-ho tot, volia aconseguir-ho tot, volia controlar-ho tot, volia dominar-ho tot i se sentia capaç de fer-ho.
Un estat d'ànim, una sensació, un temperament, un tret del caràcter era capaç de fer moure el món.
Tot havia anat depressa i ella és mantenia immòbil amb les mans tacades de sang. Allà, davant seu, jeia el cos del seu fill. Havia estat una víctima més del dolor, de la desesperació, de la RÀBIA.
Silenci, després de tot només hi havia silenci. Allòn només era el principi i ella n'era conscient.
Davant la policia sabia com actuar. Llàgrimes i més llàgrimes, no podia ni articular paraula, però rere el rostre del dolor s'amagava un petit somriure de plaer, d'orgull i de satisfacció. Ningú podia imaginar-se que ella amb un cos prim, petit i feble fos la culpable d'aquell terrible assassinat. Un assassinat provocat per la ràbia.

3 comentaris:

Lluna de Plata ha dit...

Molt bó!! però, per què aquest ràbia conta un fill? :O

Sushi ha dit...

perke kuan sents rabia no controles i fins i tot ets capaç de fer mal a una de les persones que mes estimes.
Volia expressar axo :P

BITLLET DE TORNADA ha dit...

Molt dur, però molt bo, Sushi. Esperem més entrades teves al blog!