diumenge, 19 d’octubre del 2008

el camí està ple de grava


El camí està ple de grava, i decideixes posar-te a córrer, la direcció no és la que alguns volen, però a tu no et fa por anar fins allà. Sovint mires enrere per veure qui encara observa els teus passos i cada cop és més reduït el nombre de gent que hi veus.
Alguns encara et criden perquè tornis però tens les orelles acostumades el vent, alguns intenten seguir-te però els seus passos no són els mateixos que els teus.
Fa fred i el teu alè és glassa, les teves cames comencen a defallir, mires enrere i la boira cobreix la única persona que encara mira com corres.
T’aturés i intentes encertar de qui es tracta, però desisteixes i tornés a mirar el camí. El camí està ple de grava però encara queda algú que creu que el pots córrer, encara queda algú que creu que ho pots fer.


-entre arbre i arbre neix un taronja

Sonava:
http://www.youtube.com/watch?v=BTl0QEULDA8

6 comentaris:

Buzz ha dit...

A vegades és necessari anar en direcció contrària. Mirar enrere i ser capaç de no retrocedir. Omplir-te les orelles de vent per no poder escoltar res. Córrer per un camí ple de grava sense veure l'única persona que deixes enrere, per poder descobrir què trobaràs més endavant. Suposo que sovint és necessari arrencar-te a córrer en un camí ple de grava i ser capaç de no caure, ser capaç d'aconseguir allò que et proposes, que està just al final del camí. Però hi ha tantes coses necessàries a la vida que acabem per no fer-les mai... potser és més fàcil caminar sobre l'asfalt, i sempre en la direcció marcada.

Mireia ha dit...

Corre, que jo t'espero al final, amb un plat de mandarines i taronges.

:)

cocoo ha dit...

aquest hivern, et toca a tu abrigar-te als braços d'aquells que segueixen pensant que pots fer-ho, que pots seguir endavant.
I per molt que de tant en tant sigui necessari escapar i engegar a córrer seguint un camí sense cap destí marcat, saps que, arribat el punt que no sàpigues per on seguir, sempre pots tornar enrere i recolzar-te en aquella persona que llavors va confiar en tu.
***

tic.tac ha dit...

a mi la boira no m'impedeix veuret.


segueixo els teus passos, encara que els meus siguin més cafeters, i els teus, més llanuts.


tic.tac

Anònim ha dit...

Molt bonic aquest camí ple de grava i estic segura que, encara que sigui difícil, el camí sempre porta a algun lloc que ens fa una mica millors. Continua caminant pels camins plens de grava, Taronger!

Anònim ha dit...

fica't música a les orelles i fes el teu propi camí.

el final, tots els camins porten a roma. i roma és italia, i italia és el principi de tot, i per el mateix principi, trobaràs nou camins (al teu costat).